Barcelona. (Redacción).- Institutos de toda Catalunya,
especialmente de las zonas de Girona y Lleida, vuelven a hacer campaña
para instaurar la jornada intensiva. El curso pasado ya
se organizó un envío de cartas para reclamar este nuevo horario lectivo
en los centros de secundaria, y ahora varios profesores y sindicatos
retoman la propuesta. La junta central de directores ya pidió instaurar
esta medida en su decálogo de reforma para la ESO hace
unos meses. En ella, argumentaban que agrupar las clases en la mañana
ayudaría a los alumnos a rendir más y concentrarse mejor, y que además
se ahorraría dinero en el funcionamiento de los centros. Los institutos
ya tienen jornada intensiva unos días a la semana, pero parte del
profesorado pide que se extienda de lunes a viernes. En Girona,
alrededor de la mitad de los institutos de la provincia se ha
manifestado a favor de la jornada intensiva, y en Lleida unas decenas de
centros han reclamado también esta nueva organización horaria. De
momento, el
Departament d'Ensenyament no tiene previsto cambiar el horario de
los centros. En Catalunya hay cinco institutos que ya siguen este tipo
de jornada porque se acordó entre profesores, familias y Ayuntamiento.
Se trata de centros con condiciones especiales, con alumnos procedentes
de zonas lejanas a los que ir a comer a casa les resulta un
inconveniente. Ensenyament tiene la última palabra a la hora de aprobar o
no estas excepciones.
http://www.lavanguardia.com/vida/20120313/54268139371/institutos-hacen-campana-jornada-intensiva.html
dilluns, 19 de març del 2012
divendres, 16 de març del 2012
El horario intensivo permite a los padres programar las tardes de sus hijos..
El debate sobre
la jornada continua no deja indiferente a nadie. Todo el mundo opina y
esgrime razones para defender una u otra postura. Adelina Calvo,
profesora de Didáctica y Organización Escolar de la Universidad de
Cantabria, asegura que «este debate no se puede plantear al margen de
otras cuestiones que también forman parte de la organización escolar, ni
de condicionantes sociales como la organización familiar o la
estructura del mercado laboral».
La presidenta de la Junta de Personal Docente, Marisol Bustillo, se confiesa defensora de la jornada continua. «En cuanto al rendimiento, no tiene resultados espectaculares en un sentido o en otro, pero facilita la conciliación de la vida familiar y laboral», señala. «Lo que sí he constatado, como madre y como profesora de un centro que tiene jornada continua desde hace años, es que el alumnado tiene la posibilidad de descansar más, con lo que el rendimiento de las mañanas mejora».
El sociólogo Juan Carlos Zubieta explica que no existen pruebas incontestables que demuestren que cambiar el horario habitual por una jornada continua contribuya a una mejora del rendimiento de los alumnos. «Estamos ante diferencias de intereses, todos legítimos, pero que poco tienen que ver con el rendimiento académico». Zubieta expone algunos de los argumentos de las familias: «Los niños pueden estar más tiempo con los padres, comer en casa, tener más tiempo para las actividades extraescolares o para estudiar». En cualquier caso, todo depende de las circunstancias de cada familia y del entorno socioeconómico del colegio: «Hay zonas rurales donde es evidente, por la distancia con los centros, que lo más conveniente es la jornada continua, pero la casuística es tan amplia que dar una respuesta definitiva sería un disparate», asegura. Zubieta también pone sobre la mesa las reivindicaciones de los docentes, que prefieren la jornada de mañana para seguir con su formación y preparar las materias por la tarde.
Gabriel Moreno, presidente de la AMPA del Colegio Eloy Villanueva defiende un modelo que está implantado en su centro desde 2008. «La gente está bastante contenta. Cada trimestre se somete el proyecto a valoración y de momento nadie ha pedido que se quite». Una de las ventajas de este centro es que «aproximadamente la mitad de los talleres extraescolares los hacen los propios profesores». Así que no suponen un gasto extra para las familias. «Dicen que con la jornada continua pueden desaparecer los comedores y el transporte escolar, pero todo depende de la implicación del profesorado», explica Gabriel Moreno. «Las mayores críticas se dan en los centros donde hay que contratar a gente para los talleres extraescolares y el que lo puede pagar lo paga y el que no, no. Pero en los centros donde los profesores están más implicados, ellos se encargan de los talleres gratuitos. Y aún así hay colegios donde son los propios padres los que se encargan de eso».
En cuanto al cansancio de los chavales, el presidente de la AMPA del Eloy Villanueva dice que hay informes en ambos sentidos, pero recuerda que en el sistema educativo finlandés, «del que tanto se habla», tienen jornada continua de nueve a tres con una hora para comer.
La presidenta de la Junta de Personal Docente, Marisol Bustillo, se confiesa defensora de la jornada continua. «En cuanto al rendimiento, no tiene resultados espectaculares en un sentido o en otro, pero facilita la conciliación de la vida familiar y laboral», señala. «Lo que sí he constatado, como madre y como profesora de un centro que tiene jornada continua desde hace años, es que el alumnado tiene la posibilidad de descansar más, con lo que el rendimiento de las mañanas mejora».
El sociólogo Juan Carlos Zubieta explica que no existen pruebas incontestables que demuestren que cambiar el horario habitual por una jornada continua contribuya a una mejora del rendimiento de los alumnos. «Estamos ante diferencias de intereses, todos legítimos, pero que poco tienen que ver con el rendimiento académico». Zubieta expone algunos de los argumentos de las familias: «Los niños pueden estar más tiempo con los padres, comer en casa, tener más tiempo para las actividades extraescolares o para estudiar». En cualquier caso, todo depende de las circunstancias de cada familia y del entorno socioeconómico del colegio: «Hay zonas rurales donde es evidente, por la distancia con los centros, que lo más conveniente es la jornada continua, pero la casuística es tan amplia que dar una respuesta definitiva sería un disparate», asegura. Zubieta también pone sobre la mesa las reivindicaciones de los docentes, que prefieren la jornada de mañana para seguir con su formación y preparar las materias por la tarde.
Gabriel Moreno, presidente de la AMPA del Colegio Eloy Villanueva defiende un modelo que está implantado en su centro desde 2008. «La gente está bastante contenta. Cada trimestre se somete el proyecto a valoración y de momento nadie ha pedido que se quite». Una de las ventajas de este centro es que «aproximadamente la mitad de los talleres extraescolares los hacen los propios profesores». Así que no suponen un gasto extra para las familias. «Dicen que con la jornada continua pueden desaparecer los comedores y el transporte escolar, pero todo depende de la implicación del profesorado», explica Gabriel Moreno. «Las mayores críticas se dan en los centros donde hay que contratar a gente para los talleres extraescolares y el que lo puede pagar lo paga y el que no, no. Pero en los centros donde los profesores están más implicados, ellos se encargan de los talleres gratuitos. Y aún así hay colegios donde son los propios padres los que se encargan de eso».
En cuanto al cansancio de los chavales, el presidente de la AMPA del Eloy Villanueva dice que hay informes en ambos sentidos, pero recuerda que en el sistema educativo finlandés, «del que tanto se habla», tienen jornada continua de nueve a tres con una hora para comer.
dijous, 15 de març del 2012
Ensenyament s'estalviaria almenys 15 milions d'euros amb la jornada intensiva als instituts
www.324.cat
L'aplicació de la jornada intensiva als instituts de secundària representaria un estalvi d'almenys 15 milions d'euros. La dada forma part d'un estudi sobre la viabilitat d'aquesta proposta, que ha presentat el sindicat de professors ASPEPC-SPS, majoritiari a l'ensenyament secundari. El sindicat de professors reclama instaurar la jornada intensiva de 8 a 14.30 als instituts catalans.
dimarts, 13 de març del 2012
II CONGRÉS DE JORNADA CONTINUADA A BARCELONA
JORNADA CONTINUADA: UNA OPCIÓ DE CENTRE
II CONGRÉS DE
JORNADA CONTINUADA A BARCELONA
DISSABTE 14 ABRIL 2012- de 9,30 a 14 h.
DISSABTE 14 ABRIL 2012- de 9,30 a 14 h.
LLOC: COL·LEGI DE LLICENCIATS
RAMBLA CATALUNYA 8,
PRINCIPAL (Barcelona)
ASSISTÈNCIA GRATUÏTA.
PLACES LIMITADES.
CAL INSCRIURE’S ABANS A barcelona@anpe.es
Aquest congrés, com a continuació del que es va celebrar a l’any 2007, comptarà amb ponents i personalitats del món de l’ensenyament de Catalunya i d’altres Comunitats: Docents i Càrrecs Directius amb experiència en Jornada Continuada, Representants d’ Associacions de Municipis, Pedagogs, Empresaris compromesos amb la Racionalització Horària, Representants d’AMPES i del Departament d’Ensenyament...
CAL INSCRIURE’S ABANS A barcelona@anpe.es
Aquest congrés, com a continuació del que es va celebrar a l’any 2007, comptarà amb ponents i personalitats del món de l’ensenyament de Catalunya i d’altres Comunitats: Docents i Càrrecs Directius amb experiència en Jornada Continuada, Representants d’ Associacions de Municipis, Pedagogs, Empresaris compromesos amb la Racionalització Horària, Representants d’AMPES i del Departament d’Ensenyament...
dijous, 8 de març del 2012
La majoria d´instituts de Girona volen fer jornada intensiva
La majoria d´instituts de Girona volen fer jornada intensiva
Més de la meitat dels centres d'educació Secundària de les comarques de Girona -39 d'un total de 69- volen fer jornada intensiva el curs vinent, però les intencions del Departament d'Ensenyament no passen per generalitzar una compactació horària que ara només realitza l'institut Vescomtat de Cabrera, d'Hostalric. Aquest centre va entrar en un pla pilot restringit a cinc instituts de Catalunya, en el qual la Conselleria va incorporar els selvatans després que duguessin a terme una intensa campanya reivindicativa.
La "lluita per la jornada intensiva" és l'acció principal del sindicat
Aspepc·SPS -exclusiu de professorat de Secundària- per a aquest curs i,
abans d'acabar-lo, vol reforçar la seva demanda al Departament
presentant les peticions dels instituts. Fins ara, 147 centres catalans
han fet saber al sindicat que voldrien canviar l'horari partit per
l'intensiu. D'aquests, 39 són gironins i han comunicat la seva
sol·licitud al Departament d'Ensenyament a través de la Junta de
directors de Secundària de la seva àrea territorial. De tots aquests
centres de la Selva, el Gironès, l'Alt i el Baix Empordà i el Pla de
l'Estany que poden augmentar d'aquí al juny, el d'Hostalric és l'únic
que ja fa jornada continuada: de 8 del matí a tres quarts de 2 del
migdia, un horari que els permet unificar el servei de transport
escolar.
La millora del rendiment acadèmic dels estudiants i l'estalvi econòmic
són els dos arguments principals dels defensors de limitar les classes
als matins. El delegat d'Aspepc·SPS a Girona, Luis Sobrino, va afirmar
que "és una mesura d'estalvi que entenem que podria beneficiar tothom";
per aquest motiu, durant el curs recullen informació als instituts i hi
ofereixen xerrades amb l'objectiu de "fer una demanda massiva". Sobrino
va explicar que, a les comarques gironines, alguns centres han tractat
l'assumpte en els seus consells escolars, però la majoria prefereix
defensar la jornada intensiva a través de les juntes de directors. A
principis de curs, les direccions dels instituts de l'Alt Empordà van
enviar una carta al director territorial d'Ensenyament a Girona
comunicant-li la seva aposta per l'horari continuat.
dimarts, 6 de març del 2012
LA JORNADA INTENSIVA A RAC1
La jornada intensiva ja comença a sonar als mitjans de comunicació. Escolteu el següent tall de les notícies de RAC1 del dia 06 de març de 2012. Escolteu a partir del minut 8:24:
Ja queda una mica menys...
Ja queda una mica menys...
dimarts, 28 de febrer del 2012
dijous, 16 de febrer del 2012
10 ARGUMENTS A FAVOR DE LA JORNADA INTENSIVA
1. Millora pedagògica: amb la jornada intensiva es rendeix més,
l’atenció es concentra al matí i l’estudiant té temps a la tarda per assimilar
els coneixements, fer els deures, estudiar, etc.
2. Millores econòmiques: els instituts on només s’imparteix ESO i
batxillerat estarien tancats a la tarda, amb la qual cosa s’estalviaria
electricitat i calefacció. Els centres amb cicles formatius o batxillerat
nocturn estalviarien part d’aquestes despeses tancant llums d’alguns passadissos
i aules.
3. Així mateix, l’administració deixaria de pagar els dinars gratuïts als
alumnes que s’han de desplaçar a un altre municipi. Aquest diners es podrien
destinar a beques de menjador per a famílies amb pocs recursos econòmics o a
activitats extraescolars.
4. A més, les famílies que ho desitgessin deixarien de pagar el menjador i
es milloraria la qualitat de l'alimentació de molts dels alumnes que ara han de
dinar per força fora de casa.
5. Estalvi de temps: els desplaçaments del migdia per anar a dinar i
tornar a l’institut per a les classes de la tarda suposen una pèrdua de temps i
un desgast que els alumnes es podrien estalviar. Alguns alumnes necessiten
transport públic per a fer aquest desplaçament, i aquesta és una altra despesa
que s’estalviarien.
6. Conciliació d’horaris: els alumnes que fan extraescolars (la
majoria) podrien fer-les a partir de les tres o les quatre de la tarda, i
d’aquesta manera podrien arribar abans a casa. Així tindrien més temps per estar
amb la família, temps lliure, temps per a fer els deures i estudiar, per anar a
dormir a una hora convenient, etc.
7. Millora de l’assistència a classe: als instituts en què
l’absentisme escolar és més elevat a les classes de la tarda aquest problema
desapareixeria.
8. Més disponibilitat horària per als centres i entitats que
imparteixen ensenyaments extraescolars o organitzen activitats esportives: amb
les tres tardes de l’ESO hi ha moltes escoles de música, ballet, idiomes, clubs
esportius, etc. que tenen problemes per a organitzar els horaris. Sense les
tardes de l’ESO aquestes activitats podrien començar havent dinat de dilluns a
divendres i no caldria que s’acabessin a les nou o les deu del vespre, com està
passant ara.
9. Si les classes fossin de 50 minuts i no de 60m i hi hagués
dues estones d’esbarjo de 20 minuts (o de 20m la primera i 30m la segona) les
sis classes fetes al matí de manera intensiva no serien tan pesades com es vol
fer veure des d’alguns sectors. En les altres CCAA i en molts altres països es
fa d’aquesta manera i funciona.
10.A les tardes es concentra la conflictivitat i el deteriorament de la
convivència als centres. La jornada intensiva afavoreix la seriositat de
l'ensenyament. Els instituts són per a aprendre, no podem ocupar tot el temps de
l'alumne impedint que pugui exercir els altres rols necessaris per a crèixer com
a persona.
Què podem fer per a aconseguir-ho?
Què podem fer per a aconseguir-ho?
La proposta pot sortir del claustre de professors i d'aquí passar al Consell
Escolar. Si aquest últim l'aprova es pot organitzar una votació de tots els
pares, i amb el seu suport serà més fàcil que el Departament d'Ensenyament
decideixi introduir aquest canvi.
La proposta pot sortir també de l'AMPA o del Consell Escolar i fer-se
posteriorment les votacions dels pares, el claustre i el Consell Escolar.
En demanar l'opinió dels pares es pot aprofitar per recollir informació sobre
si sol·licitarien servei de menjador i d'activitats extraescolars, per tal de
valorar si la demanda continuaria igual o disminuiria.
Per a poder superar aquest primer escull és important treballar la
conscienciació dels alumnes i dels pares. És ideal que del mateix centre surtin
algunes persones responsables que vagin mantenint els contactes necessaris. Al
contrari del que sembla a primera vista, molts pares volen uns horaris més
lògics per als seus fills adolescents, que moltes vegades tornen a casa de les
activitats extraescolars a les 9 o les 10 del vespre i tenen molt poc temps per
a fer els treballs encomanats pels professors de l'institut.
La petició té moltes més possibilitats si ve acompanyada d'un projecte que
inclogui els resultats de les votacions, els arguments -tant pedagògics com
econòmics-, els horaris proposats i activitats extraescolars suficients per a
atendre els alumnes que ho desitgin. A aquest projecte s'hi poden sumar
entitats, clubs esportius, escoles de música, etc. de la població per tal de fer
una proposta conjunta que beneficiï a tothom.
Es pot formar un grup municipal, comarcal o de zona per sol·licitar la
jornada intensiva de manera col·lectiva amb tots els instituts inclosos i amb un
pla municipal d'esports o altres activitats que es poden sumar al projecte.
És fonamental no rendir-se i tornar a demanar jornada intensiva si l'any
passat vàreu ser un dels centres als quals es va denegar, tot i haver fet tot el
procés per a aconseguir-la. Alguns centres, amb el 80% o més dels pares a favor,
estan molt a prop d’obtenir el permís per a fer jornada intensiva el curs vinent
-difícilment el Departament podrà continuar posposant un canvi que demana tota
la comunitat educativa-. Si molts instituts fan el mateix, més clar li quedarà
al Departament d’Ensenyament que la societat està preparada per a aquest
canvi.
Us convidem a posar-vos en contacte amb nosaltres per a què us ajudem en tot
el procés i feu créixer el nombre d'instituts de Catalunya que treballen per a
aconseguir la jornada intensiva a l'ESO i al Batxillerat, pels mitjans habituals
o enviant un correu a:
Subscriure's a:
Missatges (Atom)